Sinopsi

Fitta Molina ens obre les portes del seu procés de reassignació de gènere en un monòleg valent, íntim i irreverent que qüestiona les etiquetes i posa en dubte allò que donem per fet.

Una reflexió sobre la identitat, el gènere i la necessitat de trobar una veu pròpia. Perquè, de vegades, la nostra veu més autèntica és la que descobrim fent playback. 

Aquesta és la història —crua, tendra i desbordant de força escènica— de la vida d’una dona trans que s’enfronta al món amb una sola arma: la convicció que “som més autèntiques contra més ens semblem al que hem somiat de nosaltres mateixes”.