Sinopsi

Fluïdesa de gènere… també en termes de gènere teatral. Identitat i màscara, essència i volatilitat. 

Almax, Foxy i Frida es troben al camerino d’una atrotinada sala de festes. Unes es desmaquillen, les altres es maquillen. La seva transició́ d’home a dona serà també́ la que viurà̀ l’audiència, que transitarà̀ d’espectador d’una comèdia a espectador d’una tragèdia. O a l’inrevés. Tenim dret a volar més enllà d’aquest planeta/funda/ marc que ens ha tocat en sort? En un món cada cop més difícil de llegir, la dragqueen (una actualització́ de l’antic xaman) s’erigeix com una figura arquetípica que trascendeix els gèneres per dinamitar els tabús i els estereotips. Si l’estereotip estrangula i estanca, l’arquetip obre i fa circular, aireja.

Amb aquest espectacle ens volem plantejar: què, del que som, no podem deixar de ser? Què, del que som només uns instants, ens defineix del tot i per sempre?